Charles Dickens
Els papers pòstums del Club Pickwick
Traducció de Miquel Casacuberta
Acontravent, Barcelona, 2012

Sembla ser que Dickens havia de caminar tots els dies unes quantes milles per calmar la seua inesgotable i crepitant energia. Amb aquesta febricitat emprengué en la seua obra una singular lluita contra agents demoníacs emmascarats sota un enganyós discurs de bona voluntat: viudes adinerades i aparentment altruistes, periodistes amb gestualitat fatxendosa, capellans astuts i tramposos, advocats sinistres, falsaris indiferents a la crueltat. Indestriable d’aquest escriptor moralista i sentimental, hi ha en Pickwick un Dickens que no pot mirar el món sense una bona dosi d’optimisme i un somriure que es converteix en una mena d’ideari vital. Un home exhibia un rostre amb uns colors que només es troben “en el roast-beef poc fet”; per a demostrar la seua destresa sobre un llac gelat, “el senyor Snodgrass sabia bastant menys de patins que un hindú”; un altre dels protagonistes exclama: “Què baladregeu? Us esteu posant tan vermell que sembleu un bufador de vidre ofès”. Els retrats, l’humor i les comparacions dickensianes són —a més de gran literatura— un receptari que té la capacitat d’elevar el nostre estat d’ànim.

Manifasser, ingenu i bondadós, el senyor Pickwick —junt amb els membres del seu estrafolari club— té per vocació estudiar totes les variants de la natura humana, a més de provocar tot un seguit de sorollosos i involuntaris incidents. Després d’ingerir una bona quantitat de vi i delícies culinàries sense límit, és el moment idoni perquè aquest ser angèlic tinga l’oportunitat d’expandir els seus instints filantròpics: que les parelles puguen eludir els entrebancs del seu amor, combatre els farsants retòrics i presumptuosos, vigilar que els seus amics no ocasionen més problemes dels que solen crear habitualment.

Dickens ens desperta el somriure còmplice i feliç amb les caricaturesques aventures d’aquest grup —festiu, pintoresc, imprevisible—, per acabar convertint-nos en militants seguidors de la filosofia del criat Sam Weller i de son pare —un cotxer bregós, hedonista i adorable—, de les millors criatures sorgides del món dickensià i de la història de la literatura.