Kurt Vonnegut
Mare nit
Traducció de Martí Sales
Males Herbes, Barcelona, 2014

El lector pot dubtar d’en Howard W. Campbell Jr des de la primera pàgina de les confessions d’aquest americà, acusat de criminal de guerra, abandonat pel govern a què tan eficaçment va servir. Són certes les seues paraules? Realment ha oblidat el nom de qui li dictava les ordres perquè a través de la ràdio enviés informació codificada i secreta (camuflada en un silenci, un sospir, una tos…), que no era més que propaganda nazi per als no avisats? Aquest pobre exdramaturg que viu enyorós de la seua dona desapareguda fa molts anys, en plena guerra, explica com és conduït a petició pròpia a una presó de Jerusalem on ha de ser jutjat pels seus crims. Pels seus crims?
El govern americà, en prova d’agraïment i com a premi pel seu treball, es nega a fer públic res del que ell confessa. Howard es converteix així en símbol heroic dels grups neonazis nord-americans i escriu aquestes confessions per deixar testimoniatge fidel del que poden ser capaços els poders totalitaris (i democràtics!).
Dolorosament divertida, aquesta història de tints més realistes que altres novel·les de Vonnegut, exposa els fets més foscos de l’home amb el rerefons, novament, de la II Guerra Mundial.
Per tot això, hom arriba a la conclusió que el protagonista de Mare nit sap perfectament el que està dient i que aspira, només, a posar fi al reguitzell d’amargors i estupideses en què s’ha convertit una vida sense sentit. Kam-bú –com deu sonar el seu cognom en alemany– acaba com un anònim objecte que roda per terra i que no és sinó un “peó del joc d’escacs que havia tallat del mànec d’una escombra”. Divertida paròdia del món dels espies, agredolç relat d’un apàtrida perseguit pels uns i pels altres.