Portada

Peter Stamm
Marcia de Vermont
Traducció de Marina Bornas
Quaderns Crema, Barcelona, 2020

Peter Stamm és un mestre de les distàncies curtes, d’aquella narrativa breu que explota al màxim el recurs dels pressupòsits, dels buits i dels indicis. Que carrega de sentit els fets més banals. I ho torna a demostrar en Marcia de Vermont, una obra a mitjan camí del conte llarg i de la nouvelle, que juga amb calculada ambigüitat entre la realitat i la ficció, el somni, el record transformat i el deliri. Peter, el protagonista i narrador de la història, passa dos mesos d’hivern en una colònia d’artistes situada en una vall nevada i envoltada de silenci; si fa no fa, allò que esperava trobar-hi: “tranquil·litat i un lloc aliè al pas del temps”. I l’estada el porta a recordar un Nadal llunyà —trenta-tres anys abans, quan era jove i ple d’ambicions— que havia passat a Nova York. Sobretot, com hi va conéixer Marcia, la filla d’una família immensament rica de Vermont que hi vivia quasi com una indigent. El seu relat alterna el record d’aquests dos plànols temporals: el del temps que tot just acaba de passar a la colònia, i el dels dies que va viure a Nova York. En aquell hivern més llunyà hi ha la trobada fortuïta amb Marcia el dia de Nadal, un dia que coincideix amb el seu aniversari i que ella qualifica com el “més trist de l’any”. I com per mitjà de Marcia hi coneix també un matrimoni format per un escriptor i una ballarina, que manté una relació a tres amb Marcia que s’ampliarà a quatre —“en diferents combinacions”— els dies que durarà l’estada de Peter a Nova York. En aquest hivern d’ara a la fundació, en canvi, el que hi ha des de la seua arribada són tot de casualitats, indicis i signes. Com missatges en clau dirigits a ell, deixats expressament al seu abast, que remeten al que hauria ocorregut amb la vida de Marcia i la de l’altra parella després de la seua marxa.

Peter Stamm

A partir d’un cert moment, però, Stamm ens fa recelar de la credibilitat dels records de Peter. De manera imperceptible, l’autor va cobrint de desconfiança el que fins llavors semblava la realitat indiscutible de la narració; i la substitueix per la irrealitat del somni, del record fabricat o del deliri produït per la febre alta d’una mala grip. De fet, un dels temes recurrents de l’obra és la idea que els records són sempre una construcció o un engany. Una ficció que els fets sempre acaben per contradir; per això, com més coses esbrina Peter de Marcia, més el desmenteixen.

Al llarg dels anys els records havien cobrat vida pròpia, s’havien encaixat en una història que sonava molt bé en la biografia d’un artista: els inicis a Nova York, alguns anys de penúries, amistats amb altres artistes que més endavant van seguir el seu propi camí o van morir joves, i així successivament.

L’altre gran tema és la constatació que viure és triar, i triar és abandonar un grapat d’opcions, de vides alternatives. Peter respon, en aquest sentit, al model del personatge que rememora i lamenta allò que no ha viscut i que ja no podrà viure; la distància entre els projectes i la realitat.

Havia cregut amb massa facilitat el tòpic que una biografia guanya en riquesa a mesura que n’augmenta la longitud. Però és tot el contrari: cada decisió que prens destrueix centenars de possibilitats, i al final arribem tots al mateix punt i ens dissolem en el no-res.

Si ajuntem la idea de la poca fiabilitat del record i la de les vides possibles que hem deixat en el camí, tenim probablement la clau per a reinterpretar aquest Conte d’hivern des del principi. Stamm sembra el dubte sobre el seu narrador, aquest dubte s’estén a tota l’obra i la confusió entre ficció i realitat arriba a adquirir tints paranoics. Fins al punt que hi ha un moment, cap al final del relat, que el lector espera trobar la imatge de Jack Nicholson interpretant el paper de Jack Torrance en una de les fotografies que pengen de les parets d’aquell saló on se celebra la festa. Al remat, el secret de Marcia de Vermont rau a descobrir qui està dins i qui fora, qui hi ha realment a cada costat de la porta oberta.

També et pot interessar: