Delafield-coberta150

E. M. Delafield
Diario de una dama de provincias
Traducció de Patricia Antón
Libros del Asteroide, Barcelona, 2013

Ser mare és un error colossal; en la vida quotidiana —i en qualsevol altra—, dir la veritat resulta extraordinàriament difícil; afirmar que els diners no donen la felicitat és un disbarat absolut; l’alegria davant l’èxit literari dels amics, de vegades, no és del tot sincera; l’odi compartit és un dels vincles més forts de la natura humana. Són alguns dels principis de la protagonista del Diario de una dama de provincias, mestressa de casa amb dos fills i bona lectora que s’esforça per mantenir-se sempre a l’altura de les circumstàncies, cosa gairebé impossible, atesa l’economia familiar —precària en comparació amb la fortuna que ostenta la veïna—, l’extrema sensibilitat de la institutriu francesa de la xiqueta, la indiferència del marit o la mala llet de la cuinera.

E. M. Delafield (1890-1943) creà aquest personatge en 1929 per a les columnes que publicava en la revista setmanal Time and Tide, una espècie d’antiheroïna del dia a dia que, tot i els conflictes un tant repetitius amb què lluita, cau bé sobretot per l’humor amb què afronta derrotes i alguna que altra victòria menor. La fórmula, que funcionà extraordinàriament bé com a escrit breu i periòdic —Delafield en publicà quatre reculls entre 1930 i 1940—, perd força quan es concep com a novel·la: sonsònia de problemes, fracassos i ironies d’una dona anglesa que, això sí, mai perd un mig somriure.

També et pot interessar: