Portada

Maria Aurèlia Capmany
El gat negre mala bèstia i salvatge
Il·lustracions de Natalia Zaratiegui
Comanegra, Barcelona, 2018

La redonesa dels objectes que hi ha a casa de la Nica és la passió de Nano III. Ell és un gat negre que s’amaga –només es deixa veure per aquells que saben mirar, com la Nica i com l’àvia, dues de les dones que viuen a la casa dels crits, de les olors i del jardí a prop del parc de la barana dels barrots blaus. A la tanca del jardí , compareix un bon dia en Nano III, negre i silvestre, després que els seus predecessors, Nano I i Nano II, haguessen desaparegut no se sap com. Probablement van morir, tot deixant la casa sense mascota. Per això, ara Nano III es distrau amb tota mena d’objectes redons, més ample que llarg. Forma part de la casa d’una manera ben singular: apareix i desapareix , imprevisible de mena, en els llocs més inversemblants, ara entre la vaixella, adés entre les cuixes d’algú que dorm. La presència de la Nica, la nena que ja s’aguanta dreta, l’ha seduït com una redonesa més de la casa. Amb ella s’entreté i juga, és capaç d’abandonar tots els seus prejudicis de gat orgullós i independent per adoptar postures de xiquet de bolquers. Hi balla, se’n deixa acaronar, pessigollejar, i si pogués, es deixaria despullar de l’abric negre i llustrós que li fa de pell. Que no protesta, vaja. Ara bé, a mesura que la Nica es fa gran i adquireix el llenguatge verbal, Nano opta per salvaguardar la seua condició de gat lliure. No pot consentir que la xiqueta comence a repetir, tot imitant l’àvia, aquella cançoneta odiosa: « —Aquest gat mala bèstia!» L’animal no suporta els sons articulats, ni les bones paraules carregades d’intencions conciliadores. Es dispara l’alarma, Nano III. Això no pot ser! Finalment, abillat amb el seu abric negre i un digne silenci, i aprofitant que aquest matí ple de sol un ocellet s’ha posat damunt la tàpia del jardí, el gat se’n va per sempre.

Zaratiegui

Aquest conte fou escrit l’any 1962. Es tracta d’una peça més de la irreductible Maria Aurèlia Capmany. Dins la caixa que conté la seua obra, la història de Nano i Nica va aparéixer al volum Coses i noses (1980), un recull de narracions curtes. El gat negre mala bèstia i salvatge, que ha publicat fa pocs mesos l’editorial Comanegra, recupera el perfil d’escriptora també de literatura infantil de l’autora, poc conegut però no menys admirable. El text es presenta il·lustrat per Natalia Zaratiegui, la del dibuix sense traç però ben definit, la dels colors intensos i els espais desordenats. La del món molt, però que molt acolorit.

Cada pàgina d’aquest llibre és un text independent, complet en la seua autonomia, que s’uneix a la resta de planes per una màgica relació de continuïtat que només es deixa descobrir per aquells que saben llegir. Sense connectors, amb a penes lligams, la història de la Nica i del Nano III, dues meitats d’un mateix tot, es passeja davant els nostres ulls a través del llenguatge àgil de la seua autora. La Capmany més juganera i entremaliada escriu un conte ple de colors sobre la relació de la dona amb la natura. Paral·lel al text, discorre l’afany per preservar la innocència de la infantesa. Potser perquè fer-se gran és prendre consciència dels límits. O potser perquè la comunicació espontània, desimbolta, franca i natural dels nens amb el món i les seues bestioles és el llenguatge més sincer i més universal.

També et pot interessar: