Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament
La imatge —sovint caricaturesca— de l’escriptor que vampiritza i manipula allò que l’envolta per treure’n el màxim profit pren, en El consentiment, una dimensió esgarrifosa. Vanessa Springora hi conta la relació que mantingué als catorze...
Ivan TurguénevEl primer amorTraducció de Miquel Cabal GuarroAngle Editorial, Barcelona, 2019 Una colla de tipus grotescs sol colar-se en els relats de Turguénev, unes històries melancòliques, de ritme lent, protagonitzades per cavallers desmenjats, dòcils enfront...
Sovint, dels autors de ciència ficció, crida l’atenció la clarividència amb què ideen versions d’artefactes o d’esdeveniments que dècades més tard succeeixen o s’inventen i s’incorporen a la quotidianitat; Verne imaginà el submarí, l’ascensor, l’helicòpter,...
Empar MolinerÉs que abans no érem aixíColumna, Barcelona, 2020 Hi ha en «El pregon», el tercer relat d’És que abans no érem així, un besllum d’humanitat quan la protagonista recorda que «Li agrada, des de...
Una de les anècdotes més famoses i malèvoles entre els poetes de totes les èpoques és probablement la que explica Thomas de Quincey sobre William Wordsworth quan una vesprada, a l’hora del té, aquest tallà...
Yishai SaridEl monstre de la memòriaTraducció de Roser LluchClub Editor, Barcelona, 2020 A diferència d’Éric Vuillard que, en L’ordre del dia, volia mostrar el costat més ridícul i caricaturesc d’alguns capitosts del nazisme —Ribbentrop, amb...
En juny de 2018, Amos Oz signava unes línies d’agraïment a la Fundació Farash de Rochester per la beca que li havia permès donar els últims retocs a ¿De qué está hecha una manzana?. Sis...
ColetteEl blat tendreTraducció de Ramon Folch i CamarasaViena Edicions, Barcelona, 2019 Si acceptem que «le style c’est l’homme même», com encunyà el comte de Buffon, una sensualitat enjogassada i desbordant i una escriptura neta sense...