Faules
Robert Louis StevensonFaulesTraducció de Marcel RieraQuid Pro Quo – El Gall Editor, Pollença, 2018 Conta Alberto Manguel en el pròleg d’aquestes Faules que, a l’Edimburg de la infantesa de Robert Louis Stevenson, els arquitectes...
Autor: Arantxa Bea
Joc d’espills de Vicenç Pagès
Si tafaneges en el web de Vicenç Pagès (Figueres, 1963), t’adones que no hi ha fotos seues; és a dir, sí que n’hi ha —de xiquet, de jove, en actes i presentacions de llibres—,...
La senyora Caliban
Rachel Ingalls La senyora Caliban Traducció de Marta Hernández i Zahara Méndez Minúscula, Barcelona, 2018 En La senyora Caliban, gairebé res és el que pareix: el que comença com el retrat d’un matrimoni que...
Les veritats heroiques de Joseph Conrad
Joseph Conrad manté amb les lletres el mateix sentit del deure que els marins amb els vaixells, deia Virginia Woolf, actitud que potser explique la grandiloqüència i la serietat de l’estil de l’autor de...
Siete cuentos morales
J. M. Coetzee Siete cuentos morales Traducció d’Elena Marengo El Hilo de Ariadna – Literatura Random House, Barcelona, 2018 A Coetzee, li agrada provocar el lector, burxar-lo perquè no s’hi trobe còmode: és com...
Mary Shelley i la solitària condició del monstre
Ha mort «caient de la tija com una flor pansida» digué Mary Shelley quan, per fi, faltà el sogre en 1844; sir Timothy era un baronet que havia pressionat perquè l’escriptora no publicara cap...
Stevenson sota les palmeres
Alberto Manguel Stevenson sota les palmeres Traducció de Dolors Udina Quid Pro Quo – El Gall Editor, Pollença, 2018 Des de la infància, Stevenson ha sigut una de les formes de la felicitat, diu...
Graham Greene, l’home laberíntic
Conta Shirley Hazzard en l’entranyable Greene en Capri. Memorias de una amistad, que l’última vegada que va veure Graham Greene ja octogenari en el Rosaio, la casa que ell tenia a l’illa, l’autor britànic...
L’ordre del dia
Éric Vuillard L’ordre del dia Traducció de Jordi Martín Lloret Premi Goncourt 2017 Edicions 62, Barcelona, 2018 Hi ha, en el capítol cinc, una escena que concentra el que Éric Vuillard (Lió, 1968) ha...
Reflexos i opacitats en Katherine Mansfield
Conta Pietro Citati que sota l’aparença de figureta oriental de Katherine Mansfield (Nova Zelanda, 1888 – França, 1923) —trencadissa, esquiva, summament discreta—, bullia la criatura ardent i ansiosa que es mostra en el diari...
