L’ordre del dia
Éric Vuillard L’ordre del dia Traducció de Jordi Martín Lloret Premi Goncourt 2017 Edicions 62, Barcelona, 2018 Hi ha, en el capítol cinc, una escena que concentra el que Éric Vuillard (Lió, 1968) ha...
Autor: Arantxa Bea
Reflexos i opacitats en Katherine Mansfield
Conta Pietro Citati que sota l’aparença de figureta oriental de Katherine Mansfield (Nova Zelanda, 1888 – França, 1923) —trencadissa, esquiva, summament discreta—, bullia la criatura ardent i ansiosa que es mostra en el diari...
L’àrab del futur
Riad Sattouf L’àrab del futur 3. Una joventut a l’Orient Mitjà (1985-1987) Traducció de Marta Marfany Simó Salamandra, Barcelona, 2017 «Prefereixo no parlar-ne», ha declarat Riad Sattouf (París, 1978) en alguna entrevista quan inevitablement...
Guimerà en tres actes
«Que la Marta siga del Sebastià, com tu i com jo… ja ho entenc; però que ell siga de la Marta…»; és precisament aquesta estranyesa de Nuri, la germana petita dels Perdigons, un dels...
Flush
Virginia Woolf Flush Traducció de Jordi Fernando L’Avenç, Barcelona, 2017 Quan aparegué Flush, en octubre de 1933, Virginia Woolf tenia cinquanta-un anys i sis novel·les publicades, era una escriptora famosa que havia sobreviscut a...
En la república de la por
Com les herbes que naixen en els intersticis del ciment, sense substrat —molsa en pedra humida—, també la humanitat pot arrelar en terreny inhòspit; però com aquelles, creix esquifida, en condicions precàries, amb retorciment...
Eren ells
Carles Rebassa Eren ells XXVI Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 2016 Angle Editorial, Barcelona, 2016 Eren ells és, sobretot, una història d’amor: dos...
La pregunta veritable de J. M. Coetzee
Amb posat desafiant, J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) rep el lector amb una frase del Quixot: «Algunos dicen: Nunca segundas partes fueron buenas»; tanmateix, potser precisament perquè els individus d’aquestes pàgines ja...
Closca de nou
Ian McEwan Closca de nou Traducció de Jordi Martín Lloret Anagrama, Barcelona, 2017 Ja se sap que, a Ian McEwan, li agrada jugar amb els gèneres de la ficció i tibar-ne les convencions al límit,...
Virginia Woolf, insània i creació
Conta Quentin Bell —fill de Vanessa, germana de l’autora— que la hipersensibilitat de Virginia Woolf a les crítiques tenia a veure amb el fet que les seues novel·les estigueren molt a prop de les...
