Closca de nou
Ian McEwan Closca de nou Traducció de Jordi Martín Lloret Anagrama, Barcelona, 2017 Ja se sap que, a Ian McEwan, li agrada jugar amb els gèneres de la ficció i tibar-ne les convencions al límit,...
Autor: Arantxa Bea
Virginia Woolf, insània i creació
Conta Quentin Bell —fill de Vanessa, germana de l’autora— que la hipersensibilitat de Virginia Woolf a les crítiques tenia a veure amb el fet que les seues novel·les estigueren molt a prop de les...
El llibre dels disbarats
Edward Lear El llibre dels disbarats Traducció de Miquel Àngel Llauger Adesiara, Martorell, 2016 Hi ha en els versos d’Edward Lear (1812-1888) —absurds, divertits, truculents de vegades— rastres de la personalitat d’aquest singular autor del...
L’univers sinistre i enginyós de Roald Dahl
A pesar de la fama pels finals sorprenents, uns contes macabres amb incursions —contingudes— en la fantasia, el cert és que Katina, un dels pocs títols amb rerefons explícitament biogràfic, resplendeix entre la resta;...
El Paraíso perdido de John Milton
Pablo Auladell El Paraíso perdido de John Milton Sexto Piso, Madrid, 2015 Deia Carles Riba que «amb Milton, a cada nova lectura, revivim (…) el drama del paradís, Adams que som cadascun de nosaltres»,...
La culpa i la memòria en Siegfried Lenz
Hi ha una escena en Lliçó d’alemany (1968), quan la Segona Guerra Mundial ja ha acabat, en què un crític d’art visita Max Ludwig Nansen per dir-li que, en la publicació per a la...
Basat en una història real
Delphine de Vigan Basat en una història real Traducció d’Oriol Sánchez i Vaqué Edicions 62, Barcelona, 2016 No deu haver resultat fàcil tornar a l’escriptura després de l’impacte —públic i també íntim— de Res no...
Els homes i els dies de Jaime Gil de Biedma
Quan en 1956, encara en Manila —comissionat per la direcció de la Compañía General de Tabacos de Filipinas on treballava—, sap per María Zambrano que el poema de Carlos Barral previst per al pròxim...
Jules i Jim
Henri-Pierre Roché Jules i Jim Traducció de Maria Cirera Adesiara, Martorell, 2016 «Tenia el plaer de viure», digué Henri-Pierre Roché (París, 1879 – Sèvres, 1959) de Marcel Duchamp quan descrivia la fonda impressió que...
El Berlín suburbial i frenètic d’Alfred Döblin
Deia Hermann Kesten que Alfred Döblin (1878-1957) no s’esforçava gens per no semblar mal educat i que mai no deixava escapar l’oportunitat de crear-se enemics: «La urbanitat de Thomas Mann li era tan aliena...
